Juga negres. Alumne del Gran Mestre soviètic Aleksandr Kótov, ell mateix assolí el títol de Gran Mestre l'any 1989. Famós per la seves agosarades combinacions en atac, tot el contrari que el seu mestre seguidor de l’estratègia posicional. Ens els campionats mundials de l'any 1989 a Suïssa, l'agressió al jugador serbi Goran Ivanovic li costà una suspensió i mai més tornà a l'activitat professional. Es dedicà a l'escriptura i és autor d'una vintena de llibres d'escacs. Seva és la  coneguda defensa dels tres cavalls.

Juga blanques. Al contrari del seu gran amic, mai ha estat jugador professional i mai ha participat en cap competició, tampoc com a jugador amateur, així i tot és un bon jugador i gran aficionat als escacs. La seva professió i passió ha estat l'arquitectura. Seus són els dissenys de la Cité des environs de  Toulousse i del Cap Town Stadium de Ciutat del Cabo i del Nord Point de Beijin. El seu home va morir fa tres anys i en fa deu que cada setmana té una partida organitzada amb el seu amic. Mai no l’ha guanyada

Observador acèrrim d'aquestq partida, Amb les seves notes i  registres construirà un relat fidedigna de la relació entre els dos jugadors. Una amistad que ha d'assimilar l'irrupció de l'Alzheimer . I així el relat esdevindrà una crònica de la desmemòria, de les confusions  dels temps i dels espais. El testimoni de la caiguda d'un vel fosc i gruixut sobre la conscièncis . Què queda quan ja res pot ser evocat? Una amistat valenta i sincera, la solidaritat del cuidador fora del reconeixament del cuidat. Una mort digna de ser viscuda.