Xarrarem del suïcidi

D’en Martí de Montuïri

Qu’és llençà de La Creueta

Del camí de Formentor

 

Diuen qu’en Joan Corrioleta

Forné de la Fleca Encesa

Enfornà a na Miqueleta

El seu brioix de pasta flor

 

I En Martí?

 

Banyut i foll de gelosia

S’engatà de malvasia

Tancà l’apotecaria

Per estimbar-se amb el Renault

 

Per les costes d’Albercuix

El Renaullt feu cotofluix

I arribant al mirador

El motor li digué prou

 

Ai quina por!

 

D’aquí d’alt me tiraré

Feu Martí un jurament

La Creueta no el cregué

Esperà aconteixaments

 

No sabent que’n Cupidell

L’assetjava feia temps

La sageta li clavà

I de’n Martí l’enamorà

 

Fatal!

 

El Montuiner saltà encegat

Ignorant el que explicam 

Caigué pel penya segat

Xiulant Joan Sebastian Bach

 

Si escoltau en dies de calma

Fent esquena al Colomer

La creueta corsecada

Diu: “Martí t’estimaré”

​

Aquí acaba la llegenda

No cal fer-ne componenda 

En Martí morir ignorant

Que la Creueta l’estimà

 

Hem contat el suïcidi

D’en Martí de Montuïri

Apotecari i homo de bé

Enganat pe’n Joan Forné