Era dia de pluja

Feia molt de vent

La rambla era buida 

Bufava ponent

 

Tu anaves sola

Jo anava amb ell

Em digueres hola

Cóm estàs? Va bé

 

Cóm et va el teatre

Hi ve molta gent?

Has escrit cap obra

Ingressat doblers?

 

L’amic ens mirava

No sabia què fer

Perdonau, tenc pressa

Vaig tirant, vos deix

 

No espera, escolta

Que jo fris també

He d’agafar el metro

I després el tren

 

Quedarem un dia

Et convidaré

Un cap de setmana 

Quan ens vagi bé

 

Creuares la Rambla

Caminant, corrent

I jo te mirava

El meu amic rigué

 

Era dia de pluja

Era dia de vent

La Rambla era buida

Bufava ponent

 

Passaren tres mesos

Arribà el bon temps

La Rambla era plena

Hi havia gent

 

Uep cóm va que fas?

Ja és casualitat

Parlava de tu

Al meu enamorat

 

I me’l presentares

Aquest és en Joan

Ah, tu deus ser en Pere

Molt me’n ha parlat

 

El que fa teatre

El que viu de franc

Ocupant els pisos

De tots els companys

 

Quina poca gràcia

Que me va fer en Joan

Veia que tu reies

Quina ràbia em fas

 

Estic content de veure’t

Però m’en he d’anar

M’ha de fer una prova

En Pep Maria Flotats

 

Era tot mentida

No hi anava pas

Però en Joan es queda

Amb un pam de nas

 

Era primavera

Feia molt bon temps

La Rambla era plena

Hi havia gent

 

Quan em publicaren

A la presentació

De la llibreria

De Roger de Flor

 

Hi vengueres sola

Què me’l pots signar?

Vaig escriure Claudia

Te’l vaig dedicar

 

He cobrat el premi

Està ben pagat

Saldaré els deutes

No viuré de franc

 

I tu te’n rigueres

Què n’has fet de’n Joan?

Era un puta imbècil

Ens hem separat

 

No puc dir qu’em dolgui

No em caigué gens bé

Estàs molt més guapa

Si no estàs amb ell

 

Ara que tens fama

I has tocat doblers

Per què no em convides

A sopa’al celler

 

Davant el Liceu

M’abraçares fort

Ta’n propera estaves 

que et sentia el cor

 

Feia un setembre

De molta calor

Vesties sandàlies

Jo duia mitjons