EL NOM

Naixeràs el dinou de gener de l’any mil nou-cents seixanta a l’illa de Silla, a vint anys de la fi de la guerra civil espanyola i a quinze de l’armistici de la segona guerra mundial. La teva família viurà una situació econòmica benestant, perquè ton padrí patern emigrarà de jove a França per treballar de mosso a uns grans magatzems i és revelarà un prodigi per a la comptabilitat. Tornarà a espanya, acabarà el servei militar i una important caixa d’estalvis catalana el contractarà de jefe de l’oficina central oberta a Ciutat, i serà tan gran la seva eficàcia administrativa que, en poc temps, farà que l’anomenin Cap de la Delegació General responsable de l’expansió de l’entitat a tota la illa i li concediran un pis a sobre l’oficina central del carrer Gran, la via principal que connectarà la plaça de l’Ajuntament amb la Plaça Major. L’honorabilitat del càrrec i de l’habitatge apujarà l’estatus social de la família i especialment de la seva dona, la teva padrina,  que de nina veurà com la desesperació de son pare per la fallida  de la fàbrica de sabates de Poblecentre l’empenyerà a suïcidar-se d’un tret al pit; la Iglesia no permetrà que l’enterrin en campsant provocant gran oprobi al llinatge.

Ton pare, mal estudiant, s’aprofitarà  del càrrec de son pare i, deixant inacabat els estudis de comerç, li suplicarà que el col·loqui d’empleat a l’entitat. Ton padrí li concedirà plaça a l’oficina de Costallarga, al nord de l’illa de Silla. Aquí coneixerà ta mare, la primogènita d’una família enriquida gràcies al negoci de contrabàndol de tabac, a la ferreria del carrer Ambròs i als negocis de ferreteria, adrogueria i la botiga de que viures que ton repadrí obrirà al casalot de la Plaça dels Quatre Cantons, veïnat del forn de Can Cobert.

L’elecció del teu nom, ja abans de néixer, serà motiu d’una de les batalles més enconades de la família paterna. A l’illa de Silla és tradició que la primera filla faci el nom de la padrina paterna, i si és fill prengui el del padrí per part de pare. Però la mala relació entre ton pare i el seu farà que es proposi trencar-la i voldrà que tu duguis el seu nom. En el dinar familiar del dia de nadal de l’any mil nou-cents cinquanta nou, ton pare, sense consultar-ho a ta mare, farà saber  que el seu fill, perquè estarà convençut que seràs nin, es dirà Miquel, com ell, i no Joan com ton padrí. Esclatarà la guerra. Una guerra que ton pare perdrà en saber que son pares pensen desheretar-lo, i que ton padrí, responsable de les contractacions i nomenaments del banc, no li concedirà la delegació de l’oficina de Costacurta, poble veïnat de Costallarga, que ton pare havia sol·licitat al quedar vacant per defunció de l’antic delegat. I reblarà el clau amenaçant-lo que, si no rectifica, l’informe desfavorable que enviarà  a la central de Barcelona comportarà el seu acomiadament immediat.

Ton pare s'espantarà i ta mare no li farà costat, ans el contrari, davant la possibilitat que el matrimoni socialment avantatjós amb un fill d’un banquer del carrer Gran de Ciutat acabi en desfeta, s’aliarà amb els contraris i entre tots faran que ton pare reculi i la revolta acabi en fracàs. Ton pare, a ta mare, no li perdonarà mai. Per no sortir del tot humiliat de la derrota proposarà un nom compost: Joan Miquel, que en aquells anys del franquisme anihilador de la llengua catalana registrarà Juan Miguel en el registre civil de Ciutat i no al de Costallarga com hagués estat lo habitual, puig el matrimoni hi vivia quan ta mare es posà de part. Perquè tu naixeràs a Ciutat i no a casa com fan la majoria d'infants, a la clínica de formació d’infermeres i comares que la fundació de l'entitat d’estalvi obrirà pel seus empleats, el part de ta mare l'atendrà la mateixa llevadora que assistí ta padrina vint i quatre anys abans, viuràs sis mesos a  Costallarga abans de traslladar-te amb els progenitors a Costacurta quan ton pare reobrirà l’oficina del poble, ja com a  director. Diràn que ets nat a Ciutat, a Costacurta, o a Costallarga, segons interessi. A la indefinició del nom hi afegiràs la ilocalització d'una procedència.

A ca teva te cridaran Juan Miguel, als carrers de Costacurta seràs el fill de Don Miquel de la caixa, ton padrins de Ciutat te diran Joan i a Costallarga seràs en Joan Miquelet fill de na Magdalana de la botiga gran. Celebraràs Sant Joan amb ton padrí i Sant Miquel amb ton pare i a Costacurta sempre et felicitaran per Sant Miquel i mai per Sant Joan. No seràs d’un lloc, ni mai tindràs un nom propi. Tot tu estaràs fet de parts i la teva vida serà anhelar una identitat.

Barcelona dinou març 1981. Barcelona dinou març 2013. Alcúdia dinou març 2026