Dia 28 de juliol a les 12:15hs
Benvolgut Ramon,
Primer de tot, enhorabona per la contractació del teu fill Ramonet en el càrrec de director del recentment inaugurat Four Season de Cala-ample. Jo li deia al meu que estudies el grau d’Hosteleria com en Ramonet teu, que aquí hi havia futur, però ell tenia dins el cap fer nano-genética i en acabar s’entestà en fer el màster de Humanitatis Centuri XXI de la universitat de Berkeley, Califòrnia, que no li serveix ni per opositar a mileurista. No sé com agrair-te, perquè també deu ser cosa teva, que en Ramonet l’hagi col·locat al Four Season de tercer ajudant de cuina responsable del chimichurri de la barbacoa Nit Mediterrània. Gràcies Ramon.
Però el motiu d’aquest correu transcendeix els imperatius familiars. Com bé saps, el nostre partit guanyà les eleccions municipals de fa dos anys i de llavor ençà, tenc l’honor de ser regidor d’esports i festes del consistori de Costacurta. És potestat meva, amb gran responsabilitat, organitzar i supervisar les votacions dels personatges protagonistes del Simulacre de Moros i Cristians de Costacurta, commemoratiu de la victòria del costacurtesos - i les costacurtacurteses, per descomptat, ara fa deu anys de la creació del Batalló Partisanes Costacurteses que entren a les darreries del combat decantant la batallà en bé del nostre poble: “així ho diu la història i així ho recull el nostre ajuntament, el teu ajuntament, el de tots”, cito l’eslògan que ens dona la victòria a les eleccions-. La victòria, deia, front l’esquadra turca que malèvolament i amb traïdoria envaí la nostra preciosa terra, “la més hermosa que Déu ha creat” , cito el nostre estimat himne. Els avantpassats costacurtesos, i les avantpassades també, alçats i alçades en armes, comandats pel nostre heroi costacurtés Felip Esparmacer, Déu tengui en sa glòria, foragitaren la dita esquadra sarraïna del Pirata Suleimà infligint-los una derrota humiliant que ha quedat registrada en els temps dels temps de la història del nostre poble.
I ja saps que cada temps té la seva litúrgia i cada simulacre s’actualitza, perquè com deia n’Alain Delon: “tot ha de canviar, perquè res canviï”. I precisament tu, Ramon, fores el responsable de transformar el que era una tria intranscendent entre quatre amics que organitzaven La Batalla els anys setanta, tu seràs tal i tu seràs qual... Llavors ningú volia ser res; quantes vegades no anà el saig a cercar en Monroi, en Fermat o en Xisco Coster, perquè a darrera hora fossin capità de la força invasora o comandant dels defensors. Llavors hi havia escassetat i manca de fe per tot i en tot: àguiles, cavallets, sants joan pelosos, estàndards i que sé jo què. I què fàcil era, llavors, organitzar la batalla: un centenar de costacurtesos fent de cristians, i altres tants forasters fent de moros al costat de la banda de cornetes i tambors del cinquè regiment aquarterat al Cap Vermell. A tots els participants se’ls regalava el tiquet per entrar de franc a la verbena, llavors res era gratis.
Però tot es complicà, Ramon, amb l’arribada de la democràcia; i llavors tu, Ramon, regidor de l’àrea de cultura, festes, esports i patrimoni, davant l’empenta dels progres, comunistes, anarquistes i filo nihilistes, que fins aquell moment intentaven espatllar la festa boicotejant la sortida del comandant cristià bloquejant la finestra de la casa del carrer major per on bota d’antuvi el nostre heroi Felip Esparmacer, Deu el tengui en sa glòria, o fent fresa quan n’Esparmacer crida al cel tot invocant l’ajut i protecció de la Mare de Deu de Costacurta, moment emotiu que demana respecte i silenci... Gràcies a Déu, Ramon, les noves generacions s’han criat dins l’ordre i la responsabilitat i els mateixos amics del joves que interpreten l’heroi Esparmacer s’organitzen en guàrdia de korps i tanquen braços per tal de contenir els quatre nostàlgics de la rebel·lió que no tenen més remei que mirar d’embetumar el Pi de la celebració hivernal de Costacurta amb pixa de porc per tal que ningú pugui pujar-hi i la festa quedi en entredit, perquè, ja saps Ramon que totes les nostres festes es televisen pel canal autonòmic i amb això fan les quotes de pantalles necessàries perquè l’audiovisual europeu afluixi la mosca: “en política podem fer de tot, menys el ridícul”. Ja ho saps tu bé, Ramon.
Perdona la digressió que m’ha fet perdre el fil, deia que proposares un reglament, mai escrit com la constitució anglesa, per engegar les primeres eleccions dels personatges principals del simulacre. La primera votació, jo hi vaig participar, era a doble volta i els guanyadors de la banda sarraïna foren: - en Nofre Pinçà de la lliga comunista revolucionaria, un trotskista, en Toniet Fontcallada del partit maoista reunificat, que sortí de lloctinent, i com a traïdor (el personatge del costacurtés captiu que traint la cristiandat es passà a l’enemic i conduí el pirata Suleimà i les seves host d’infidels fins la vila de Costacurta) el més votat, te’n recordes, fou en Tòfol de ca n’ullcluc, que no era de cap partit, però era fill de la funerària i tothom volia estar bé amb son pare, perquè tots un dia o l’altre hem de traspassar-.
I quina intel·ligència la teva, quina visió d’estadista, en organitzar i celebrar les dites eleccions i donar paper als opositors; i qui s’hauria d’imaginar que aquella trobada al pati de l’ajuntament amb un centenar de paperetes es convertiria amb el temps en un fet identitari de tanta significació pel nostre poble i que mobilitzaria a tanta gent que normalment ni vota lleis, ni governs, ni res d’allò que condiciona la seva vida, però que aquesta diada s’entrega a les urnes amb passió desaforada cantant l’himne Visca Costacurta!
I que el nostre partit, Ramon, que jo, trenta cinc anys després d’aquelles primeres eleccions, sia el responsable de mantenir la tradició, Ramon. I què difícil és no canviar quan tot el món canvia, i que tot segueixi igual. Les passades eleccions, el fill den Francisco Guaitaserena, que ara fa dos anys finalitzà la transició de Magdalena a Geroni es presentà per a rei moro. Al seu favor tenia el recentment creat Esquadró Ni-Ni (ni guanyadors ni perdedors, tots germans, germanes i germanis) però no aconseguí els vots suficients, tot i contar amb la simpatia del batle i molts dels regidors, la meva també, perquè tenir un rei moro dins el moviment LGTBI+ hagués estat favorable a la imatge de modernitat i europeisme que és característica del nostre partit. Per això, emparats per la normativa europea, hem impulsat que tots, totes i totes puguin presentar-se a totes les candidatures. I quin avenç suposaria, Ramon, que en el pirata Suleimà fos una dona i no un home. I tindria tot el sentit històric, perquè consultats els historiadors de la Universitat Balear ens han confirmat que dins les tropes corsàries del nord d’Àfrica ni havia de comandades per dones que atiaven les ràtzies fetes als nostres pobles de ribera. Té sentit, Ramon, tot el sentit, per la gent de centre i de seny. Pels extremistes, cap ni un!
El que no té ni cap ni peus és el que ens ha passat enguany. Te’n recordes den Bernat Positroni? Sí, Ramon, te’n has de recordar: aquell que, pel volts del mil nou-cents noranta set, es separà de na Rosa Melindro que s’entenia amb en Fornal Consirós. Bé, la cosa és que en Positroni, que tenia la carrera d’empresarials, fugí banyut i tupat, cap a la península, i acabà a Malabo, capital de Guinea Equatorial, fent de comptable a un magatzem de fustes d’un català emigrat allà. Vuit anys després tornà a Costacurta casat amb na Ramla, embarassada de cinc mesos, i pare de dues nines de tres i cinc anys: na Quibilah i na Safiya. S’integraren a Costacurta amb tota normalitat i aquí nasqué en Salvador. Tots els fills són bilingües, a na Ramla li costa una mica més perquè ella és del Camerun i també xerra francès. En Salvador es graduà a l’Escola Superior d’Alta Preparació Física de Vic. Ja de petit fou un gran esportista i de sempre jugà amb el Costacurta Club de futbol i en acabar el grau el contractaren per entrenar categories inferiors del Mallorca. Estem tan orgullosos de la seva trajectòria com ho poden estar els rocafondesos amb en Lamin Yamal. Però poc podia imaginar, el nostre consistori, que els nous temps, aquests temps tan i tan complicats de canvis insospitats i sorprenents, amalgamarien en la innocència den Salvador la seva gran traïció històrica: havent nascut a Costacurta i amb vint i set anys acomplits ha presentat la candidatura de Felip Esparmacer, heroi de les tropes cristianes!!!!
I, com es diu popularment, ja tenim l’ase damunt la paret. La cosa no és que en Salvador sigui negre, que ho és, ni mulato ni cafè amb llet, és negre com el carbó; això el consistori ho veu amb bons ulls. Si tenim present que l’any passat es presentà com a rei moro Suleimà un homo que abans era una dona, ens sembla d’una contemporaneïtat esclatant tenir un comandant que combina la seva pell fosca amb el brinet immaculat del vestit de cristià. Però... i aquí si que amb l’església hem fet topall, en Salvador professa la religió islàmica. Trià la religió musulmana de sa mare, na Ramla, en contes de la catòlica que practica en Bernat Positroni i les dues filles Quibilah i Safiya. Ja és mala sort, perquè si fos a l’inrevés, i els noms apunten en aquesta direcció... perquè quin nom hi ha més catòlic que Salvador, en canvi Quibilah i Safiya... Dic si en Salvador fos catòlic, o protestant, posem el cas, problema solucionat.
L’Ajuntament ha estat d’acord en que tenir un comandant de les tropes cristianes que professi la fe de l’islam és un disbarat històric i una perversió de la nostra tradició. “El nostre ajuntament no pot contar allò que en el passat no passà”. I a més, què faria aquest al·lot al Tedèum, si no ha trepitjat una església en sa vida. Així, era la nostre obligació fer-li entendre que per les seves “circumstàncies” familiars fora millor optar per una candidatura de l’altre costat, del costat musulmà, que anava més amb ell: rei moro, lloctinent, abanderat... Ell no s’hi posà a males, però en Positroni, ja saps com n’és de particular, s’encaparrotà que el seu fill tenia els mateixos drets que els altres i que a cap lloc del reglament - que tu, Ramon, no redactares, a semblança de la constitució anglesa, en aquell moment amb molt bon criteri, però que ara potser ens manca el redactat fefaent - diu que un musulmà no pot ser Felip Esparmacer, i no li poguérem treure la raó.
Però, fidel a la màxima de n’Alain Delon: “tot ha de canviar perquè res canviï”, i sabent que en moments de crisi és quan un estadista mostra la seva talla, et confirmo que el problema està resolt. En Noël Fortinbràs, costacurtés per part de mare, que té un bufet d’advocats a Barcelona i que és consultor extern dels serveis jurídics del Futbol Club Barcelona, ha contactat amb el director esportiu del Barça. El director esportiu, immediatament es solidaritzar amb la nostra causa i sabent que en Salvador entrena les categories infantils del Mallorca es posà en contacte amb el club illenc per informar-los de l’interès del Barcelona, perquè en Salvador passi a fer la mateixa feina que fa al Mallorca, però al Camp Nou. I per confirmar la seva vàlua l’han convocat a una setmana de proves de coneixements tàctics per tal de valorar la seva contractació. Ja et pots imaginar que el combat de moros i cristians es fa dins les mateixes dates en que han convocat en Salvador per fer les proves a can Barça, per la qual cosa ell i son pare em visitaren per dir-me que els sabia molt greu, però que per aquesta raó en Salvador retirava la seva candidatura. Com et pots imaginar, jo els vaig pregar que, per favor, no ho fessin, que potser era possible canviar les dates de les proves, que perdríem una oportunitat històrica per agermanar races i religions, etc... En Positroni, curull de culpa, s’excusà i per compensar-ho em va prometre que apuntaria a les filles al sorteig de les Àguiles i la Dama. Tots conformes i problema resolt.
I ara ve, Ramon, el gran favor que et vull demanar: podries xerrar amb el teu fill Ramonet, recentment anomenat director del Fous Season de Cala-ampla i mirar de reservar, malgrat la premura i lo avençat de la temporada turística, imagin que ja deu estar ple estibat, una suite per en Cornudella, així es diu el director esportiu del Barça, i la seva dona, per passar una setmana aquest estiu, gastos pagats? Recorda-li a n’en Ramonet, sis plau, tot el que aquest ajuntament ha fet, tot i l’oposició dels ecologistes, per realitzar el pla de reforma i l’apertura en temps i forma, dins aquesta temporada que acabem d’encetar.
Estic segur que tant tu com en Ramonet us feu càrrec de la situació, i com digueres tu, Ramon, en inaugurar les eleccions pels càrrecs del simulacre en democràcia: que tot canviï, sí, però que a noltros ningú no ens mogui.
Una forta abraçada.
Josep Pere Peyró
Barcelona 1998 – Pollença, Patrona 2024
Comments